La història recent de València és el relat d’un èxit col·lectiu construït sobre el caràcter d’una terra que sempre ha sabut alçar-se i eixir més forta de cada envit de la història.
María José Catalá Verdet,
Alcaldessa de València
En 1957, una riuada va marcar un abans i un després per a València. Va mostrar com de vulnerables érem i la necessitat de dotar-nos de les infraestructures necessàries per a protegir-nos.
Els valencians vàrem convertir aquella tragèdia en una oportunitat. Vàrem modificar el curs del riu Túria i començàrem a dissenyar una ciutat al voltant d’un eix verd, el Jardí del Túria, amb la mirada posada en la protecció dels nostres grans tresors naturals: l’horta, la mar i l’Albufera.
Eixa decisió va canviar el paradigma de ciutat, ressorgírem més forts i va marcar l’inici d’una profunda transformació urbana. Fruit del compromís amb la sostenibilitat durant dècades, València s’ha convertit en Capital Verda Europea.
La Capitalitat Verda no és la meta, és el següent capítol en la història de València.
Ara, la terrible riuada provocada per la DANA que va assotar la nostra terra el 29 d’octubre de 2024 i les seues tràgiques conseqüències, ens obliga a redoblar esforços per a fer de la nostra ciutat un lloc més segur i resilient, a partir d’una estratègia de ciutat que prenga el pols a les seues necessitats i redefinisca les seues prioritats.
Perquè reconstruir no sols significa reparar, significa preparar-nos per a un futur més segur, protegir les persones i les nostres ciutats i pobles davant les crisis climàtiques que, sabem, seran més freqüents i intenses.
Com a Capital Verda, la primera del Mediterrani, i també com a Ciutat Missió, la nostra experiència després de la DANA ha de servir també d’espill per a altres ciutats i regions sobre com protegir-se, preparar-se i adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic, especialment a la conca mediterrània, per a garantir alhora seguretat, desenvolupament i sostenibilitat.
La Capitalitat Verda Europea deixarà a València una empremta duradora que és el punt i seguit d’un llibre que estem decidits a continuar escrivint. Estes pàgines en seran testimoni. Amb este llibre volem compartir la nostra experiència, no només per a posar en valor allò que hem aconseguit, sinó també per a animar altres ciutats a unir-se a este moviment global per un futur més sostenible.
El nostre compromís amb les generacions futures està basat en la sostenibilitat, la protecció ambiental i social, la fortalesa econòmica i la seguretat.
Un projecte de ciutat sostenible basat en una mobilitat neta, infraestructures verdes, energies renovables, reducció de la petjada de carboni, i infraestructures eficaces per a previndre i protegir-nos de futurs episodis extrems, que aposta sempre per tecnologies verdes i models que reforcen la nostra resiliència climàtica.
María José Catalá Verdet,
Alcaldessa de València
Introducció
Les ciutats es troben en un moment clau de transformació cap a un nou model de societat, on les persones ocupen l’espai central, s’assegura la sostenibilitat i la protecció de les persones i el medi ambient, s’aferma la prosperitat i el desenrotllament econòmic, i s’aconseguix una integració social justa que no deixa ningú arrere.
La distinció de Capital Verda Europea és un reconeixement atorgat a aquelles ciutats pioneres que mostren el camí de com es pot fer esta transició verda cap a la ciutat del futur. Les capitals verdes són ciutats que mostren un compromís clar, però, sobretot, aposten per l’acció i per impulsar projectes reals que milloren la vida dels seus habitants i visitants.
Context europeu
La Unió Europea s’ha compromés a liderar l’acció climàtica i ha establit l’objectiu de reduir les seues emissions almenys en un 55% per a l’any 2030 i assolir la neutralitat climàtica per al 2050. Estos compromisos tenen un impacte clar sobre les ciutats europees, ja que estes generen més del 70% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle i consumixen més del 65% de l’energia a nivell global.
El Pacte Verd Europeu (European Green Deal) representa el full de ruta per a avançar cap a estos compromisos. Una estratègia ambiciosa i visionària que abasta una àmplia gamma de polítiques i plans que busquen transformar sectors com l’energia, el transport, l’agricultura i la indústria. Al seu nucli, el Pacte Verd busca desvincular el creixement econòmic del consum de recursos i la degradació ambiental, i garantir, així, un futur més resilient i equitatiu per a Europa i tota la seua ciutadania.
Les mirades de València
València es proposa avançar cap a un model de ciutat verda, sostenible i preparada pel futur.
Esta València verda no és únicament una ciutat sostenible i compromesa amb la cura del medi ambient, és també una ciutat que promou un model de vida saludable de manera integral en totes les actuacions i que proporciona seguretat i protecció als seus habitants; ciutat compartida que busca promoure la justícia, la inclusió i la igualtat i que facilita que tothom puga disfrutar d’una vida digna; és una ciutat pròspera i emprenedora que consolida el desenvolupament econòmic, la innovació, el creixement professional i l’atracció de talent; és una ciutat creativa on l’art, la cultura i la creativitat la fan més habitable, disfrutable i resilient; i, finalment, és una ciutat mediterrània que s’obri al món amb solidaritat, amb una identitat pròpia i que exporta cultura, tradicions i talent.
València Capital Verda Europea 2024
València ha estat escollida Capital Verda Europea el 2024. Este reconeixement de la Comissió Europea posa en valor la mirada sostenible que ha aplicat València a les seues polítiques públiques durant les darreres dècades per deixar una ciutat més amable amb les futures generacions i la situa com a far de les polítiques verdes de la Mediterrània. 2024 ha estat també l’any en què València ha patit un dels successos més tràgics de la seua història recent, causat per un fenomen climàtic extrem al mes d’octubre, la qual cosa destaca encara més la importància de potenciar estes polítiques de protecció del medi ambient i les persones.
El Jardí del Túria, el Parc de Capçalera o el Parc Central, són alguns dels espais verds urbans que té la ciutat. El Parc Natural de l’Albufera, on la flora i fauna autòctones conviuen amb l’agricultura, la pesca i altres actors rellevants del singular aiguamoll. A més, destaquen polítiques de mobilitat i espai públic que posen al centre les persones i faciliten un aire més net i saludable.
València davant dels esdeveniments meteorològics extrems
València i la seua àrea metropolitana es troben en un territori ubicat a l’arc mediterrani i, per esta raó, patixen més els efectes derivats de l’escalfament global des de fa dècades, la qual cosa fa que els episodis meteorològics extrems siguen més freqüents que en altres zones del planeta. Fa temps que la ciutat treballa en l’adaptació a estes circumstàncies a causa de les lliçons apreses en passats episodis com la riuada de 1957.
El nostre caràcter lluitador com a societat i la nostra capacitat d’aprenentatge va fer que es prengueren mesures com l’execució de grans infraestructures per a previndre, en la mesura del possible, catàstrofes com la viscuda el 1957. La major d’estes accions és el Pla Sud, amb la finalitat de desviar el llit del riu Túria i que ha demostrat, després de les inundacions patides el passat 29 d’octubre, ser una mesura eficaç per mantindre fora de perill gran part de la ciutat.
Malauradament, el Pla Sud no ha estat capaç de protegir la totalitat del terme municipal de València, i és per això que des de la ciutat ja es treballa per a analitzar les causes i aportar des del coneixement solucions per a protegir les zones afectades de la ciutat i les seues pedanies així com d’altres municipis limítrofs amb què compartix conques hidrològiques.
Un camí col·lectiu
El fet d’impulsar la transició verda requerix una visió clara i un compromís polític decidit però, a més, exigix la acció conjunta i col·laborativa de tota la societat. Per això, la ciutadania juga un paper central en este camí, i ha de ser acompanyada des de les administracions públiques, les empreses privades, els centres de recerca i, en definitiva, totes aquelles organitzacions que es troben o tenen impacte a la ciutat.
Al llarg d’es llibre es dona visibilitat a algunes entitats i persones que lideren el camí de la València verda, i que són tan variats com els llauradors que mantenen amb vida l’horta valenciana, les xicotetes empreses i cooperatives energètiques que impulsen el desplegament de renovables a la ciutat, els supermercats que electrifiquen les seues flotes de vehicles per tindre cura de l’aire de tots, administradors de finques que acompanyen els veïns en la rehabilitació dels seus edificis o les associacions veïnals que vetlen per la millora dels seus barris i que, de manera coordinada amb l’Ajuntament, responen davant d’una tragèdia organitzant l’enviament de menjar i materials, i la feina de persones voluntàries.
El Llibre Verd València
El Llibre Verd València recull el llegat de la ciutat i les seues mirades al futur, i les aterra en projectes i polítiques concretes que transformen el dia a dia de les persones que hi viuen. A més, es nodrix d’aportacions de moltes altres ciutats europees, de manera que s’oferix una mirada àmplia, diferent, cosmopolita i integradora de la ciutat verda del futur.
Els objectius d’este llibre verd són:
- Oferir una guia que inspire polítiques verdes i sostenibles a ciutats i municipis de tot el món.
- Visibilitzar i posar en valor les polítiques que han permés que València siga Capital Verda Europea 2024.
- Establir el full de ruta que permeta continuar avançant cap a este nou model de ciutat amable, verda i preparada per al futur.
El Llibre Verd de València no és un punt final; és el fil conductor que permet una reflexió que connecta les dècades prèvies d’avanços i transformacions urbanes que han permés que València siga Capital Verda Europea 2024 i les projeccions i l’ambició futura de continuar avançant cap a este model de ciutat sostenible, segura, verda, innovadora i respectuosa amb el medi natural.
València sostenible
La ciutat de València compta amb un mandat sòlid i consensuat en matèria de sostenibilitat i cura del medi ambient que ha crescut en abast i ambició al llarg dels anys, i que resulta més necessari que mai després de les tràgiques inundacions causades per la DANA del 29 d’octubre del 2024. Esta visió compartida reflectix un compromís a llarg termini amb la protecció dels recursos naturals i les persones, la reducció de l’impacte ambiental i la promoció d’una ciutat més resilient i preparada per a afrontar els reptes climàtics del futur.
Este enfocament integral i col·laboratiu s’ha consolidat sota la mirada sostenible, una visió ambiciosa que reunix totes les iniciatives locals i estratègiques que tenen com a objectiu comú millorar la sostenibilitat urbana, protegir el medi ambient i augmentar la seguretat i capacitat d’adaptació de la ciutat davant de les canviants condicions climàtiques. La València sostenible no és tan sols un projecte de present, sinó una estratègia a mitjà i llarg termini que es projecta cap al futur, acompanyat d’iniciatives com la Capital Verda Europea o la Missió Climàtica, que assegura, així, la continuïtat de les accions i les polítiques que afavorixen un desenvolupament urbà equilibrat i respectuós amb l’entorn natural.
Construir esta visió és el resultat de la confluència de diverses iniciatives i marcs estratègics que han anat impulsant la transformació de València en una ciutat més verda, inclusiva i que protegix la ciutadania davant d’esdeveniments meteorològics. Entre estes iniciatives destaquen les Missions d’Innovació, que han permés explorar solucions urbanes disruptives en àrees com l’energia, la mobilitat i el benestar ciutadà, alineades amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS). També, és rellevant esmentar l’Estratègia Urbana de València, que definix un model de ciutat per a les properes dècades, centrat en la sostenibilitat, l’eficiència energètica i la regeneració i rehabilitació dels espais urbans. Una altra fita significativa és el reconeixement de València com a Capital Verda Europea 2024, la qual cosa ha premiat dècades de treball a favor del medi ambient, del creixement urbà sostenible i equilibrat, i que reforça la posició de la ciutat com a referent internacional en sostenibilitat.
La sostenibilitat a València no és un fenomen recent, sinó que es remunta a fa dècades, quan València va començar a integrar criteris ambientals en la planificació urbana. Al llarg del temps, esta visió s’ha ampliat i enriquit, de manera que s’ha anat adaptant als nous reptes globals i s’ha alineat amb els marcs estratègics i normatius autonòmics, nacionals i europeus. En este sentit, la València sostenible, en l’àmbit local, ha buscat dotar de coherència i continuïtat els grans plans i iniciatives com el Pacte Verd Europeu i els compromisos de la ciutat amb la transició verda, i així intenta crear un model urbà que atenga les necessitats actuals i garantisca un futur millor per a les pròximes generacions.
Compra de l’Albufera per part de la ciutat de València
Gran riuada de València
Desviació del llit del riu Túria
Paralització del pla urbanitzador del Saler per a protegir la platja del Saler, ubicada a l’Albufera
Inauguració del Jardí del Túria
Declaració de l’Albufera com a parc natural
Inauguració dels trams 2, 3, 4, 5, 10, 11 i 12 del Jardí del Túria
Obertura del primer tram subterrani del metro
Reconeixement de l’Albufera com a aiguamoll d’importància internacional
Primera línia de tramvia a la ciutat (línia 4)
Inauguració dels trams 6, 7, 8, 9, 13, 14, 15 i 16 del Jardí del Túria
Primers contenidors de separació de residus a la ciutat
Aprovació del Pla estratègic de València 2000
Inauguració de l’Oceanogràfic, el qual connecta amb els diferents hàbitats marins
Inauguració del Parc de Capçalera, tram 1 del Jardí del Túria
Obertura del Bioparc, un zoològic innovador i de disseny sostenible
Signatura del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia
Aprovació del Pla d’acció per a l’energia sostenible de la ciutat de València (PAES)
Sistema de bicicleta pública Valenbisi
Aprovació de l’Estratègia davant del canvi climàtic València 2020
Aprovació del Pla de mobilitat urbana sostenible (PMUS)
Signatura del Pacte de les Alcaldies per a l’Adaptació al Canvi Climàtic
Inici del projecte del Parc Central de València
Signatura del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia
Les 8 platges de València reben el distintiu de Bandera Blava
La FAO declara el regadiu històric de l’horta de València sistema important de patrimoni agrícola mundial (SIPAM)
Aprovació del Pla d’acció per al clima i l’energia sostenible (PACES)
Aprovació de la Declaració d’Emergència Climàtica
Obertura de la primera Oficina de l’Energia
València reduïx un 30.9% les emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte al 2007
Adhesió a la Declaració de París per mantindre l’augment de la temperatura mitjana mundial sense superar els 2°C
Selecció de València en les dos missions europees sobre sostenibilitat: Missió CITIES i Missió ADAPT
Aprovació de l’Estratègia Urbana València 2030
Selecció de València com a Capital Verda Europea 2024
Acreditació de València com a Ciutat d’Aiguamolls de la Convenció Internacional sobre els Aiguamolls
Lliurament de l’Etiqueta de la Missió de la Unió Europea com a aprovació de l’Acord climàtic de la ciutat
Celebració de l’any de la Capital Verda Europea València 2024
Aprovació de la zona de baixes emissions (ZBE)
Aprovació del Ple de l’Ajuntament de València del projecte de Reserva de la Biosfera
Inundacions provocades per la DANA del 29 d’octubre
Declaració de l’Albufera com a Reserva de la Biosfera per la UNESCO
Inauguració del Parc de Desembocadura, trams 17 i 18 del Jardí del Túria
Ciutat intel·ligent i climàticament neutra per i per a la ciutadania
Ciutat adaptada i resilient davant del canvi climàtic
10 Elements d’una ciutat verda
Avançar cap a una ciutat verda no és un procés lineal de passos que cal seguir. No podem mantindre receptes ja establides, o seguir un procés controlat de: planifique, actue i avalue. La realitat d’una ciutat és que moltes coses passen alhora, totes interrelacionades. Hem de tindre una planificació, però també capacitat d’anàlisi i escolta per adaptar-nos ràpidament a la realitat i, sobretot, saber teixir aliances que ens ajuden. Un tràgic exemple és la resposta urgent i col·laborativa que es requerix davant d’un esdeveniment meteorològic extrem com la DANA patida el 29 d’octubre del 2024. Per això, el fet de gestionar una ciutat i avançar cap a la sostenibilitat pot semblar-se a treballar un hort. Hem de tindre en compte moltes coses alhora i estar preparats per als imprevistos. A més, les diferents hortalisses tenen temps i necessitats diferents, i també oferixen resultats diferents, igual que a la ciutat cap projecte no és igual a un altre.
Un element clau per a impulsar la transformació d’una ciutat cap a la sostenibilitat és el compromís i el consens polític. Sense un lideratge clar i continuat al llarg de dècades resulta impossible impulsar projectes que requerixen una visió a llarg termini, impliquen grans inversions i comporten canvis en la forma de viure de la ciutadania. El context polític és el sol, els núvols, la pluja... Sense les condicions climàtiques necessàries, els agricultors no poden treballar o el seu treball serà e...
A València, este lideratge polític es reflectix en el cronograma anterior, que mostra com diferents iniciatives i compromisos climàtics s’han succeït durant dècades, amb diferents governs municipals. Alguns dels més recents consensos polítics són la candidatura a la Capital Verda Europea, l’aprovació de la Missió Climàtica, l’aprovació del marc estratègic de l’Estratègia Urbana València 2030 o la presentació de l’Albufera per a ser declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO.
Consell pràctic: a l’hora d’aprovar compromisos o estratègies climàtiques, cal fer partícip tots els representants polítics, incorporar-hi les aportacions, visibilitzar que són iniciatives de tota la ciutat, i així s’aconseguirà un consens ampli.
Una vegada tenim un mandat polític ambiciós, ens hem de dotar de les persones, eines i estructures que ens permeten desplegar este mandat d’una manera reeixida i eficient. La sostenibilitat i les polítiques mediambientals són transversals a molts àmbits i, per tant, cal formació, coordinació i treball en equip. La governança interna són les ferramentes que fem servir per a treballar. Sense elles, no som eficients i ens cansem ràpid. A València, diferents espais de treball en l’àmbit climàtic s’han ...
Consell pràctic: per a aconseguir incorporar la sostenibilitat a la faena diària de tots els departaments dels Ajuntaments, han d’incorporar la sostenibilitat en el seu treball directe, sota el lideratge de l’Alcaldia, a més de dotar tots els departaments de formació i recursos humans suficients en la temàtica.
Una vegada s’ha organitzat la administració, toca mirar cap a fora. Aconseguir ser una ciutat verda i preparada per al futur no està en mans únicament de l’Ajuntament, sinó que cal l’acció conjunta de tot l’ecosistema d’entitats públiques, privades, socials i acadèmiques. L’ecosistema és com la família i els amics que ens acompanyen. Quan es tenen objectius comuns, el treball és productiu i satisfactori per a tot el món. A València, diferents iniciatives busquen establir xarxes de col·laboració am...
Consell pràctic: a l’hora de sumar altres entitats, cal cedir poder i responsabilitat. Col·laborar i crear no és simplement comunicar resultats, implica permetre que altres organitzacions definisquen la visió, els objectius i els projectes de la ciutat de manera col·laborativa.
Per descomptat, la transformació de la ciutat s’ha de fer per i per a la ciutadania. És a dir, la ciutat verda que busquem ha de ser una ciutat millor per a viure, a més d’una ciutat segura, preparada per a afrontar, gestionar i respondre davant d’esdeveniments extrems. La ciutadania s’exemplifica amb la gent que treballa i participa a l’horta, i disfruta de dels seus productes. La seua implicació és crucial perquè la ciutat tinga present i futur. A València, la participació ciutadana ha sigut i é...
Consell pràctic: aconseguir una ciutadania activa i formada mediambientalment requerix temps, planificació i coherència. Les iniciatives participatives han de tindre un resultat real, de manera que evitem la frustració del públic que hi participa.
El procés de transformació de la ciutat ha de tindre en compte les persones més vulnerables, de manera que els canvis no tinguen impactes negatius sobre ells, sinó que, al contrari, produïsquen una millora en la qualitat de vida. Promoure una transició social justa es resumix en la idea de no deixar ningú arrere, protegir i millorar la vida de totes les persones. La transició social justa es visibilitza de moltes maneres: ocupació local, promoció de l’estalvi, foment del teixit social o millorar la...
Consell pràctic: a l’hora de definir projectes que cobrisquen les necessitats de col·lectius vulnerables, cal col·laborar amb les entitats que estan a peu de carrer. Centres de servicis socials o ONG de barri treballen en el dia a dia amb estes persones, poden traslladar les seues necessitats i tenen confiança per a facilitar la seua participació.
Per a aconseguir una acció climàtica reeixida cal una estratègia que ens permeta entendre on estem, on volem estar i com podem arribar-hi. La definició d’esta estratègia comporta recopilar dades, donar-los sentit, consensuar una visió de futur i prioritzar línies d’acció. Tot això, és clar, de manera col·laborativa amb l’estructura interna de l’Ajuntament, les entitats de l’ecosistema i la ciutadania.
La planificació estratègica és la terra de la qual després eixiran les nostres fruites i hortalisses. Preparar un bon terreny ens permetrà treballar millor.
A València, diferents planificacions guien l’acció en sostenibilitat a llarg termini, entre les quals destaquen el marc estratègic de l’Estratègia Urbana València 2030 i els compromisos de l’Acord Climàtic. Estes estratègies es recolzen en dades de Smart City VLCi, inventaris d’emissions i projeccions d’escenaris a futur.
Consell pràctic: el moment de fixar la visió en un futur de la ciutat és un moment molt oportú per a buscar consensos amplis, ja que permet que tots els representants polítics, organitzacions de la ciutat i la ciutadania se senten part del procés i s’il·lusionen imaginant la ciutat del futur.
Una vegada comptem amb una estratègia ambiciosa i realista, és el moment de definir detalladament els projectes i accions que ens permetran assolir estos objectius. Una volta més, l’exercici ha de ser col·laboratiu, ja que la majoria de projectes requerixen l’acció directa d’altres entitats o persones.
El nostre pla d’acció són les fruites i les hortalisses que recollim. Cada projecte necessita temps, recursos i cures diferents.
A València, el pla d’acció de l’Estratègia Urbana València 2030, desplegat també en l’Acord Climàtic, oferix un conjunt de projectes i polítiques que permeten a la ciutat avançar cap a la sostenibilitat.
Consell pràctic: a l’hora de definir el pla d’acció de la ciutat, és important incorporar-hi projectes que puguen implementar o liderar altres organitzacions, no només projectes de l’Ajuntament. A més, tractar el pla com un dossier dinàmic de projectes i mapificar les interrelacions entre diferents accions pot ajudar a aprofitar sinergies i evitar ineficiències o incoherències.
Una bona estratègia i un pla d’acció no són res sense la inversió necessària per a dur-los a terme. Un pas crucial en la transformació verda d’una ciutat és que els compromisos i els plans es traslladen directament als pressupostos municipals. No obstant això, els diners procedents de l’Administració pública no són suficients per a tot allò que cal fer. Per això, mecanismes de finançament innovadors poden permetre que empreses, entitats o ciutadania passen a l’acció directa i invertisquen en la sostenibilitat de cases, vehicles o barris.
La inversió és l’aigua que rega la nostra horta i permet que tot allò que hem estat preparant tinga un resultat.
A València, el Pla d’inversió climàtica desplegat en l’Acord Climàtic estima que els estalvis i els beneficis econòmics de la neutralitat climàtica són un 89% superiors que les inversions necessàries.
Consell pràctic: fer una bona anàlisi de costos i beneficis ens pot permetre visualitzar la rendibilitat oculta de certes accions. En este sentit, és especialment important estimar els beneficis indirectes. Per exemple, la millora de la qualitat de l’aire reduïx els costos del sistema públic de salut o el foment de l’ocupació verda local té un retorn econòmic clar.
És important destacar que res d’este procés no és lineal ni estàtic, sinó que normalment tot passa alhora i està en constant evolució: pressupostos nous cada any, processos participatius que s’activen o desactiven, eleccions que poden canviar l’àmbit polític...
Per això, és crucial avaluar en tot moment què està passant i anar adaptant-nos a les necessitats i possibilitats.
L’avaluació es representa mitjançant la paella que preparem amb productes de la nostra horta. Ens permet tastar-ne els resultats i corregir-los de cara al futur.
A València, els plans i les estratègies compten amb bateries d'indicadors de seguiment que permeten avaluar si es van aconseguint els objectius marcats. En el cas de l'Acord Climàtic, per exemple, es realitzen iteracions cada dos anys per a avaluar l'aconseguit i reformular els anys següents.
Consell pràctic: més enllà d’avaluar indicadors, és important mantindre una cultura de reflexió i autoavaluació. Per exemple, convé fer entrevistes o sessions periòdiques de reflexió en les quals els departaments o les entitats puguen expressar la seua opinió sobre si es complixen les expectatives i què esperen del futur.
La comunicació és un element clau, ja que cal que tota la societat participe del canvi i el lidere. En concret, es poden definir tres objectius principals:
1. Sensibilitzar i conscienciar sobre la importància i els beneficis de ser més sostenibles.
2. Posar en valor i visibilitzar la feina ben feta i les experiències d’èxit.
3. Donar informació i eines suficients per a motivar l’acció.
La comunicació ens permet donar-nos a conéixer i tindre un impacte al nostre voltant.
A València, algunes de les campanyes comunicatives que han tingut més repercussió en l’àmbit de la sostenibilitat han inclòs l’experiència de persones concretes, informació sobre estalvis econòmics i ajudes, o informació de projectes concrets relacionades amb els barris.
Consell pràctic: la comunicació no és una cosa que passa al final del procés, sinó que s’ha de plantejar de manera continuada des del principi. A més, ens hem de centrar en comunicar totes les accions, projectes i iniciatives que incidixen en el creixement sostenible, la transició energètica i la millora de la qualitat de vida a les ciutats.
Projectes emblemàtics
La ciutat verda i sostenible del 2030
Com es reflectix al llarg d'este llibre, la sostenibilitat i les polítiques mediambientals a València no són un fenomen passatger, sinó que fa dècades que són implementades i continuarà sent així en el futur. La València Sostenible del 2030 s'alinea amb la visió que tenen moltes altres ciutats europees i globals per al seu desenvolupament sostenible. La visió d'avançar cap a un model urbà que permeta el desenvolupament econòmic, que tinga cura del medi ambient i que millore les condicions de vida de les persones que hi habiten i es relacionen amb la ciutat.
Esta visió de futur ve especialment reforçada per les tràgiques inundacions sofrides per la DANA del 29 d'octubre del 2024, que recalquen la importància d'avançar cap a una ciutat que protegisca les persones i el medi ambient, es prepare davant d'esdeveniments climàtics extrems i es puga reconstruir seguint un model de desenvolupament sostenible en què la mobilitat, l'energia, l'urbanisme o la infraestructura verda compartisquen un eix clar de sostenibilitat.
Basat en les aportacions de les diferents ciutats que han contribuït en este document, a continuació s'enumeren els reptes principals que les ciutats enfronten a l'hora d'impulsar projectes de sostenibilitat, així com les recomanacions que oferixen a altres ciutats que vulguen avançar cap a estos objectius del 2030.
- ( 1 )
Generar un canvi cultural
Conseguir el apoyo de la ciudadanía y entidades locales para que cambien hábitos adquiridos, como el uso del transporte privado o el consumo energético no eficiente.
► Fomenta una comunidad más informada y comprometida mediante centros de educación ambiental, recursos didácticos, redes de voluntariado, etc.
- ( 2 )
Aconseguir suport i participació de la ciutadania
Els projectes sostenibles de vegades necessiten un canvi d'hàbits per part dels habitants, cosa que requerix esforços de comunicació i escolta entre l'Administració i la ciutadania.
► Involucra la comunitat des del principi i fomenta la participació ciutadana des de la fase inicial del projecte per assegurar més compromís i acceptació.
- ( 3 )
Gestionar recursos financers limitats
La falta de finançament adequat per a dur a terme projectes a gran escala és un obstacle recurrent.
► Comença amb projectes pilot per a, després, passar a una escala més gran de forma gradual. A més, assegura fons de diverses fonts, tant públiques com privades, per a mantindre els projectes a llarg termini.
- ( 4 )
Gestionar recursos humans limitats
Les ciutats requerixen més recursos personals i perfils qualificats suficients per a impulsar projectes sostenibles.
► Invertix en capacitació i formació del personal municipal per a executar els projectes de manera eficaç.
- ( 5 )
Aconseguir suport d'altres administracions
Moltes vegades, els municipis depenen de fons i regulacions nacionals o d'altres àmbits administratius per a poder avançar els projectes de sostenibilitat.
► Assegureu-vos de comptar amb el suport polític des del començament del projecte, i intenteu que el suport i la governança existisca per part de tots els àmbits necessaris de l'Administració.
- ( 6 )
Col·laborar entre diferents servicis municipals
La implementació eficaç de projectes requerix una coordinació entre diferents departaments municipals, que moltes vegades funcionen com a àmbits estancs.
► Genera estructures i relacions de confiança que permeten als diferents departaments col·laborar i eixir de la seua zona de confort.
- ( 7 )
Col·laborar amb l'ecosistema
La identificació i la col·laboració entre diferents actors (privats, públics, ONG, universitats, etc.) i sectors requerix temps, alineació d'interessos i generositat.
► Construïx aliances i col·labora amb socis estratègics que et permeten unir esforços i multiplicar els impactes del projecte.
- ( 8 )
Superar barreres burocràtiques i regulatòries
Accelerar la transformació de la ciutat requerix simplificar la burocràcia i superar barreres reguladores.
► Iniciatives com els “sandbox urbans” o, simplement, alleugerir ordenances i tràmits administratius poden ajudar a superar certes càrregues burocràtiques.
- ( 9 )
Mantindre una visió a llarg termini
Garantir que els projectes continuen sent sostenibles després que s'esgoten els fons o l'impuls polític inicial.
► Elabora un pla d'acció amb metes específiques per a assegurar-te que els recursos i els esforços estiguen ben dirigits. A més, no et desanimes per fracassos inicials. Els contratemps són part del procés i ens permeten aprendre.
- ( 10 )
Recuperar i protegir davant d'esdeveniments extrems
Accelerar la recuperació de la ciutat, els habitants i les infraestructures, després dels danys causats per esdeveniments meteorològics extrems, així com protegir-se davant d'esdeveniments futurs.
► Mobilitza i coordina tots els recursos necessaris per a una recuperació sostenible, que no només recupere l'estat previ, sinó que aconseguisca espais més sostenibles i protegits davant d'esdeveniments futurs.
València verda en dades
El Jardín del Turia cuenta con
10
km transitables y
120
hectáreas que lo convierten en el pulmón de la ciudad y una de las áreas verdes urbanas más extensas de Europa.
El Jardín del Turia cuenta con
40
especies arbóreas,
70
variedades de aves y miles de insectos, además de
18
puentes, huertos colectivos, carriles bici, zonas de pícnic, áreas deportivas, culturales e infantiles, espacios gastronómicos...
La Albufera es un humedal único en Europa por ser el hogar de una gran diversidad de flora y fauna, con más de
350
especies observadas.
Dentro del Parque Natural de La Albufera hay
17
kilómetros de playas de arena fina y dorada, a menudo entre dunas protegidas.
La Huerta de València cuenta con más de
120
Kilómetros cuadrados de campos y tierras fértiles, en los que se recolectan frutas y hortalizas de primera calidad, base de la dieta mediterránea y de nuestra gastronomía.
València cuenta, actualmente, con
223,35
Kilómetros de carriles bici y
37,57
Kilómetros de ciclocalles.
Entre 2021 y 2024 se han recuperado
35.170
m2 de espacio peatonal en València.
Más del
70%
de la ciudadanía dispone de un espacio verde a menos de cinco minutos andando de su domicilio.
La ciudad dispone de
8,6
metros cuadrados de zonas verdes por habitante, pero se pretende alcanzar los
10
metros cuadrados en 2030.
En las zonas verdes de València se identifican
405
especies arbóreas distintas, lo que da una idea de su magnífica biodiversidad.
València cuenta con
1
árbol por cada
1,9
habitantes o
1
árbol por cada
2,3
habitantes si nos ceñimos al ámbito estrictamente urbano (valores superiores a la recomendación de la OMS).
Más de
150
empresas se han adherido ya al “Pacto Verde València”, un compromiso firme con el desarrollo sostenible en la ciudad.
Sobre l’edició d’este llibre
Un llibre pot ser alguna cosa més? Pot transcendir la seua pròpia definició i convertir-se en una cosa diferent a un “conjunt de fulls enquadernats”? Si això és possible, sembla que este llibre podria encaixar en este apartat. De fet, anomenar-lo llibre podria fins i tot limitar-lo. És un llibre, però també és un símbol, un aparador, un obsequi d'edició limitada. És el colofó de l'any que València ha sigut Capital Verda Europea.
Raül Vicent y Cristina Alonso,
Fase Studio
Què fa llibre a un llibre? Esta pregunta ens ha assaltat durant el procés de disseny i producció d'este objecte, que de moment anomenarem llibre. En la majoria d'articles que es poden trobar en línia sobre la indústria editorial, usen les dades de l'Estadística de l'Edició Espanyola de Llibres, realitzada anualment pel Ministeri de Cultura. Estes dades registren exclusivament els llibres amb ISBN (International Standard Book Number), cosa que Viquipèdia definix com ‘una cadena numèrica única internacional que servix per a identificar dades bàsiques de l'objecte com ara títol, editorial, tiratge, etc.’ El 2023 es van inscriure a Espanya 87.122 llibres. D'estos, 60.012 van ser en paper i 27.110 en altres suports. Este llibre té isbn, però si no el tinguera, podria no ser considerat oficialment com a llibre en certs contextos. Què podria ser aleshores? Provem amb un clàssic: segons la rae, un llibre és un ‘conjunt de molts fulls de paper o un altre material semblant que, enquadernats, formen un volum’. La definició pot semblar concisa, però és molt precisa i este objecte complix amb la definició. Podem, aleshores, afirmar sense por d'equivocar-nos que este llibre és un llibre. Un llibre més.
Ara bé, un llibre pot ser alguna cosa més? Pot transcendir la seua pròpia definició i convertir-se en una cosa diferent a un “conjunt de fulls enquadernats”? Si això és possible, sembla que este llibre podria encaixar en este apartat. De fet, anomenar-lo llibre podria fins i tot limitar-lo. És un llibre, però també és un símbol, un aparador, un obsequi d'edició limitada. És el colofó de l'any que València ha sigut Capital Verda Europea. Ha d'estar a l'alçada d'esta funció.
El paper que s'ha fet servir per a elaborar-lo utilitza residus de cítrics recuperats a més de fibra reciclada post-consum i cel·lulosa de boscos ben gestionats, excepte este darrer plec, per al qual hem seleccionat un altre paper 100% reciclat. El format de paper és de 14,5 × 21 centímetres, la mida que menys paper desaprofita. S'han fet servir només dos tintes per a imprimir-lo, negre i Pantone Verd València. La presència d'este color ho requeria l'encàrrec, i també que tot el contingut estiguera en 3 idiomes. Estos dos factors han marcat el disseny del contingut, ja que una altra de les premisses era fer servir el mínim paper possible. Tot això abraçat per una sobrecoberta que és el que el convertix en un objecte únic. Es tracta d'un biomaterial fabricat amb alga roja i pell de taronja recuperada de l'espremedora d'un supermercat proper al taller de Sirope Lab.
Tot això el convertix en el llibre més sostenible del món? Segurament no. O en símbol, aparador, obsequi d'edició limitada? No sabríem dir-ho. Però potser este llibre només vol ser llibre. No caiem en l'error de demanar-li massa coses a més de ser llibre. No ha de carregar amb responsabilitat excessiva, ja que podria perdre la seua essència. Deixem que es continue considerant a si mateix llibre. Nosaltres sempre sabrem que és més.
Com els llibres, els materials són portadors d'històries, testimonis de les nostres decisions i de com habitem el món. Així com un llibre guarda en les seues pàgines el coneixement, la memòria o la identitat, cada material comporta les empremtes del seu origen, els valors de com van ser creats i l'impacte que tindran en l'entorn. Els materials tenen el poder d'influir en el present i definir el futur. Cada elecció material és, en essència, una declaració de principis; és una acció política.
Concebem els productes per conservar o rebutjar? Els extraiem i creem amb respecte o indiferència? Optar per opcions ecològiques ens convida a replantejar com entenem el consum, el valor i la nostra reciprocitat amb l'entorn.
En un món que enfronta desafiaments ambientals crítics, el disseny de les ciutats i els seus productes i servicis ha de canviar radicalment. És inevitable no esmentar el que ha passat a València. S'ha vist que una catàstrofe mediambiental també provoca de manera directa una gran generació i acumulació de residus. No només són les pèrdues les que hi influïxen, les noves adquisicions per a la recuperació i tot el que estes engloben, agreugen indirectament la situació.
No podem continuar depenent de materials i processos que fan malbé els ecosistemes, generen residus insondables i contribuïxen a la crisi climàtica. És el moment de replantejar el paper dels materials, no com a simples recursos, sinó com a actors clau en la transformació cap a un futur més entranyable.
Els biomaterials i els cicles regeneratius ofereixen una resposta concreta a esta necessitat. Inspirats en la natura, estos materials estan dissenyats per integrar-se a l'entorn de manera respectuosa. En lloc de convertir-se en residus al final del seu cicle, es reintegren a l'ecosistema, enriquint el sòl o descomponent-se de manera natural.
L'ús de materials locals és una estratègia sostenible i també un acte de coherència ambiental i cultural. Incorporar allò local, a més de fomentar l'economia i reforçar la identitat de la ciutat, implica reivindicar un missatge clar: el disseny i la producció sostenibles depenen d’un aprofitament intel·ligent i respectuós del que ja tenim al nostre voltant, deixant en un segon plànol l'ús de les grans tecnologies.
En este context, el model d'economia lineal —produir, fer servir i rebutjar— és reemplaçat per una visió regenerativa: l'economia circular. En este paradigma, els materials mai no són deixalles finals, sinó recursos en trànsit. Des de Sirope Lab, apostem per esta narrativa, i proposem un exemple amb este mateix llibre en el qual reutilitzar, reciclar i transformar es convertix, a més d'un producte funcional, en un gest creatiu i cultural.
València, com a Capital Verda Europea, té l'oportunitat de redefinir la relació amb l'entorn, creant estratègies i replantejant els materials com una clau per a reinventar les nostres ciutats i el nostre futur. La ciutat del demà no es construïx únicament amb tecnologia, necessita processos que respecten els límits del planeta i la participació activa dels ecosistemes.
Sirope Lab és un laboratori de disseny i sostenibilitat nascut a València, que explora noves materialitats regeneratives i bioinspirades a través del disseny. Pretenem que esta pràctica de transformació creativa inspire la ciutat a generar una nova narrativa ecosocial.
Alba Martinez y Luisa Tovar,
Sirope Lab
La taronja
Neteja de la pell
Processament inicial
Deshidratat de la pell
Grandàries de gra: pols i trossos
L'aglomerant en preparació
Mescla dels ingredients I
Mescla dels ingredients II
Abocament en motle
Desemmotlat I
Desemmotlat II
Làmina de biomaterial I
